Revolucions de 1989

Revolucions de 1989
	D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Acords de la Taula Rodona, a Varsòvia; caiguda del mur de Berlín; Revolució romanesa a Bucarest; Revolució de Vellut a Praga; Via Bàltica a les Repúbliques Socialistes Soviètiques d'Estònia, Letònia i Lituània
Tipus	onada revolucionària
Part de	Guerra Freda
Interval de temps	9 març 1989 - 27 abril 1992
Data	9 de març de 1989 – 27 d'abril de 1992
Estat	República Popular de Bulgària, República Democràtica Alemanya, República Popular d'Hongria, República Popular de Polònia, República Socialista de Romania i República Socialista Txecoslovaca
Participant	Ciutadans de les nacions del bloc de l'Est
Resultat	; Transferència pacífica del poder als governs no comunistes a Polònia, Hongria, Alemanya de l'Est, Txecoslovàquia, Bulgària i Albània; Reunificació alemanya; Transferència violenta del poder a un govern no comunista a Romania; Dissolució de la Unió Soviètica; Fi de la Unió Soviètica com a superpotència; Formació de la Federació Russa; Dissolució de Txecoslovàquia; Dissolució de Iugoslàvia i inici de la Guerra dels Balcans; Violenta repressió del moviment democràtic xinès; Dissolució del Pacte de Varsòvia; Intensificació del procés d'integració europea; Escepticisme sobre el comunisme arreu del món associat amb la disminució del suport als partits comunistes, especialment a Europa; Els canvis en dotzenes d'altres països, sobretot relacionats amb l'augment del consumisme; Fi de la Guerra Freda; Hegemonia nord-americana i difusió de la cultura estatunidenca i del capitalisme laissez faire en els antics països comunistes;
Efectes	dissolució de la Unió Soviètica

Les Revolucions de 1989 (també conegudes com la Caiguda del Comunisme, el Col·lapse del Comunisme, les Revolucions d'Europa de l'Est i la Tardor de les Nacions^[1]) foren una onada revolucionària que va recórrer Europa Central i Oriental durant la tardor del 1989. Significaren la fi dels estats comunistes europeus en un període de pocs mesos.^[2]

Els fets es van iniciar a Polònia el 1989,^[3]^[4] i va prosseguir a Hongria, Alemanya de l'Est, Bulgària, Txecoslovàquia i Romania. Una característica comuna a la majoria d'aquests esdeveniments va ser l'ús extensiu de campanyes de resistència civil, que va demostrar l'oposició popular a la continuació del règim de partit únic i contribuir a la pressió per al canvi.^[5] Romania va ser l'únic país del bloc de l'Est on el poble va enderrocar al seu règim comunista de forma violenta.^[6] No obstant això, en la mateixa Romania i en alguns altres llocs, també va haver-hi certa violència exercida pel règim sobre la població. Les protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989 no van aconseguir inspirar importants canvis polítics a la Xina, tot i que les impactants imatges de desafiament durant la protesta (com L'home del tanc de Tiananmen) van ajudar a precipitar els esdeveniments en altres parts del món. Entre les revolucions anticomunistes, va produir-se la caiguda del mur de Berlín, que va simbolitzar la reunificació alemanya, el 1990.

La Unió Soviètica es va dissoldre el 26 de desembre de 1991. El resultat van ser 14 països (Armènia, Azerbaidjan, Belarús, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizstan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan) que van declarar la seva independència. Els estats que van romandre van crear la Federació Russa. El comunisme va ser abandonat entre 1990 i 1992 a Albània i a Iugoslàvia, que va dissoldre's en cinc estats des de 1992: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia (més tard anomenada Macedònia del Nord), Eslovènia i la República Federal de Iugoslàvia (més tard anomenada Sèrbia i Montenegro, i més tard dividida en dos estats, Sèrbia i Montenegro). El 2008 Kosovo va independitzar-se de Sèrbia. Txecoslovàquia també es va dissoldre tres anys després de la fi del règim comunista, entre la República Txeca i Eslovàquia, el 1992.^[7] L'impacte es va sentir en desenes de països socialistes. El comunisme va ser abandonat en països com Cambodja, Etiòpia, Mongòlia i Iemen del Sud. El col·lapse del comunisme va portar als analistes a declarar la fi de la Guerra Freda.

Les revolucions de 1989 també van coincidir amb una onada massiva de democratització internacional: amb una minoria majoritàriament restringida al primer món i l'Índia fins a mitjans de la dècada de 1980, la democràcia representativa es va convertir, almenys oficialment, en el sistema polític de la meitat dels països de la món de la dècada de 1990.

↑ Vegeu diversos usos d'aquest terme en les següents publicacions. El terme és una adaptació del nom àmpliament utilitzat per referir-se a les revolucions de 1848, la Primavera dels Pobles.
↑ E. Szafarz, "The Legal Framework for Political Cooperation in Europe" en The Changing Political Structure of Europe: Aspects of International Law, Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 0-7923-1379-8. p.221.
↑ Sorin Antohi i Vladimir Tismăneanu, "Independence Reborn and the Demons of the Velvet Revolution" a Between Past and Future: The Revolutions of 1989 and Their Aftermath, Central European University Press. ISBN 963-9116-71-8. p.85.
↑ Boyes, Roger «World Agenda: 20 years later, Poland can lead eastern Europe once again». The Times [UK], 04-06-2009.
↑ Adam Roberts, Civil Resistance in the East European and Soviet Revolutions, Albert Einstein Institution, 1991. ISBN 1-880813-04-1. Disponible en pdf a: http://www.aeinstein.org/organizationse3a7.html Arxivat 2013-09-01 a Wayback Machine.
↑ Piotr Sztompka, prefaci a Society in Action: the Theory of Social Becoming, University of Chicago Press. ISBN 0-226-78815-6. p. x.
↑ [1] Arxivat 2017-10-19 a Wayback Machine.. Cecl.gr (1992-04-27).

[1] Vegeu diversos usos d'aquest terme en les següents publicacions. El terme és una adaptació del nom àmpliament utilitzat per referir-se a les revolucions de 1848, la Primavera dels Pobles.

[Szafarz-221-2] E. Szafarz, "The Legal Framework for Political Cooperation in Europe" en The Changing Political Structure of Europe: Aspects of International Law, Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 0-7923-1379-8. p.221.

[3] Sorin Antohi i Vladimir Tismăneanu, "Independence Reborn and the Demons of the Velvet Revolution" a Between Past and Future: The Revolutions of 1989 and Their Aftermath, Central European University Press. ISBN 963-9116-71-8. p.85.

[lead-4] Boyes, Roger «World Agenda: 20 years later, Poland can lead eastern Europe once again». The Times [UK], 04-06-2009.

[5] Adam Roberts, Civil Resistance in the East European and Soviet Revolutions, Albert Einstein Institution, 1991. ISBN 1-880813-04-1. Disponible en pdf a: http://www.aeinstein.org/organizationse3a7.html Arxivat 2013-09-01 a Wayback Machine.

[6] Piotr Sztompka, prefaci a Society in Action: the Theory of Social Becoming, University of Chicago Press. ISBN 0-226-78815-6. p. x.

[7] [1] Arxivat 2017-10-19 a Wayback Machine.. Cecl.gr (1992-04-27).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]